Miquel Perelló. Alcalde dels Guiamets (CUP)
En primer lloc, és qüestionable què és això dels «municipis petits», a quin volum de població es refereix concretament. En tot cas, es interessant compartir experiències per tal que les persones de municipis més petits puguin veure si és factible presentar candidatures.
Vivim en una societat urbanocentrista, en la qual tot pivota al voltant de la ciutat i el territori sempre queda en segon terme, cosa que, malauradament, també passa a la CUP, ja que les CUPs de les grans ciutats acostumen a tenir molt més ressò i impacte que les que es fan al territori, ja que, com la resta de la societat la CUP també és urbanocentrista. Això no suposa anar contra Barcelona, ja que el mateix passa a Tarragona, Reus, etc.
És important que el territori es consolidi com a espai de lluita, tant des de la gestió als ajuntaments com des de liaportació d’idees, ja que de vegada la CUP en els seus programes peca de presentar coses molt generals i poc concretes. A més a més, sovint els agents del territori són diferents dels que hi ha a la ciutat: per exemple, sovint treballem amb la CGT, per les complicitats que hi tenim en relació amb les qüestions socials, en canvi, no treballem amb la Unió de Pagesos, però les persones dels municipis petits hi conviuen, amb els pagesos. Un altre exemple que trobem és el de la cacera, entesa com a eina de gestió del territori: la manera de veure-la probablement serà molt diferent entre qui viu a ciutat o qui veu com s’estavella amb els senglars, per exemple. És a dir, que s’ha d’anar més enllà dels apriorismes, per debatre, sense pontificar des de la ciutat.
Els municipis petits som ara mateix els llocs on tenim capacitat d’acumular molta força i on podem fer dues coses: visibilitzar el projecte de l’Esquerra Independentista i ser espais d’assaig-error, cosa que hauríem d’aprofitar.
Pel que fa a Els Guiamets, és un poble del Priorat de 300 habitants on la CUP està al govern des del 2015. En els municipis petits el teu missatge es difon a tot el poble i el treball arriba a tots els habitants, no només als teus simpatitzants, tot tenint present que el poble és una comunitat, de manera que cal adaptar el missatge a les vicissituds de cada poble, on, per exemple, hi ha molta gent gran. En aquests casos és molt més efectiu embustiar que fer servir Twitter.
Alhora de gestionar un municipi, es posa l’atenció en les sobiranies de serveis com la llum, l’aigua, la brossa, i és molt complicat poder gestionar aquestes sobiranies tots sols, ja que sovint es forma part de consorcis, consells comarcals… on sí que és pot incidir en la manera en què el consorci opera al teu poble (tipus i nombre de contenidors, etc.), així com en qüestions com ara l’autogestió, la participació en la gestió municipal… Als Guiamets, per exemple, tenen un assessor energètic que es dedica a atendre les persones grans amb pensions de viudetat o amb pensions agràries, començant per ajudar-los a entendre la factura de la llum. És una manera d’ajudar a gent que no té accés a altres vies d’informació (Facebook, Internet), per tal de difondre el missatge a partir d’allò concret. Pel que fa a la sobirania econòmica, malgrat tenir un pressupost petitonet, tenen la majoria dels diners en la banca ètica, i no pas e La Caixa.
Una qüestió molt clara és que el missatge que es llença des de l’ajuntament arriba ha d’arribar a tota la comunitat, no només als militants de la CUP. És a dir, que sense rebaixar el contingut del missatge propi de l’Esquerra Independentista, s’ha de tenir present que els receptors no necessàriament comparteixen la nostra mateixa cultura política, de manera que el nostre missatge s’hi ha d’adaptar. En el cas del feminisme, per exemple, A Els Guiamets porten tres anys fent jornades pel 8 de març, cosa que no s’havia fet mai. Fan tallers, concentracions, debats… És a dir, fan pedagogia del missatge allunyada del format «pamflet», i que està adreçada a la població general. D’altra banda, l’única treballadora administrativa que té l’ajuntament es va ajustant el seu horari en funció de les tasques de cura de persones dependents que té al seu càrrec. Aquest és un exemple de com quan hi ha voluntat als pobles petits es poden fer determinades coses.
Dayana Santiago. Regidora de la CUP a l’Ajuntament de Deltebre
Deltebre és un municipi de poc més de 11.000 habitants. És un poble sense indústria, els joves marxen a la ciutat a estudiar, no tenen transport públic. Estan una mica aïllats. Tenen la urbanització Riumar i la problemàtica de la regressió del Delta de l’Ebre. El plenari està compost per 8 regidors del PDeCAT, 5 de Compromís d’Esquerres (PSC), 2 d’ERC, 1 del PP i 1 de la CUP. L’únic partit que fa oposició és la CUP.
L’alcalde acaba d’entrar aquesta legislatura i es dedica, bàsicament, a potenciar la imatge del poble, via infraestructures i turisme estacional. La CUP es va constituir com a grup de suport a les eleccions al Parlament el 2012, i posteriorment van convocar una assemblea oberta per decidir si se li volia donar continuïtat al projecte, de cara a presentar-se a les municipals. En entrar a l’ajuntament, es van marcar les següents línies de treball:
la participació ciutadana (inexistent fins llavors). La regidora no està alliberada, però li pertoquen uns diners per assistir als plens, als quals no s’hi pot renunciar, de manera que van engegar la iniciativa «Retornem els diners al poble», a la qual les entitats del poble presenten diferents propostes i mitjançant la participació ciutadana es decideix a quin projecte s’hi destinaran els diners. D’altra banda, el Reglament Orgànic Municipal (ROM) exigia un mínim de 1.200 firmes per poder presentar mocions, cosa que fa que les entitats hagin de presentar les seves propostes a través dels partits polítics. Van intentar modificar el ROM però no els van acceptar, i ara s’aprofita el torn de precs i preguntes de la CUP s’utilitza per traslladar les qüestions que la gent vol plantejar al ple.
la municipalització dels serveis. L’equip de govern actual ho està privatitzant tot (el cementiri, els serveis de manteniment de jardins i dels espais públics, la ràdio municipal…). Amb una única regidora no es pot aturar però sí que n’estan fent denúncia i difusió.
la transparència (perquè res del que es feia a l’ajuntament arribava a la població). Durant la campanya van fer públic el seu pressupost i van instar la resta de partits a fer-ho, tot i que no hi van fer. També van demanar que es fessin públics els ingressos i patrimoni de l’alcalde i dels regidors i també s’hi va negar. D’altra banda, han fet públiques totes les actes de totes les reunions mantingudes amb els diferents partits, per parlar de possibles pactes, etc. Ja des d’abans d’entrar a l’ajuntament van demanar i van difondre tota la informació relativa a les despeses de protocol.
feminisme (un tema que no s’estava tractant a l’ajuntament, tot i que hi havia moltes associacions de dones al poble). No s’havia treballat mai aquest tema al poble, i la CUP ha estat col·laborant amb el col·lectiu feminista de recent creació F de Figa: van presentar una moció sobre el protocol contra les agressions masclistes en festes i fires, en 2017 van aconseguir que s’inclogués una partida per a l’elaboració del pla d’igualtat, es crearà un consell de dones…
Sovint es troben amb què les mocions, tot i ser aprovades en ple, si no hi ha voluntat política, no s’executen.
Els pros i contres del projecte de la CUP a Deltebre:
Els principals contres són que són molt poca gent, que no arriben a tot el que voldrien i encara no han trobat la fórmula d’arribar a més gent i d’eixamplar la base. Tenen poca capacitat de convocatòria, i creuen que es deu, en gran mesura, a la qüestió de les etiquetes, ja que la gent té por a ser identificada amb la CUP en cas d’anar a algun acte de la CUP. Una de les contres més importants és que la institució no està feta per a les persones que no es dediquen a la política i que viuen del seu treball fora de l’ajuntament, per incompatibilitat horària, per exemple. Per últim, que les institucions són molt tancades.
Pel que fa als pros, la CUP són els únics que fan oposició. La CUP ha aconseguit fer pedagogia de la manera de fer política, així com donar centralitat a temes que consideren importants i que no són els eixos que l’equip de govern vol promocionar.
Robert Sabater. Alcalde de Viladamat (CUP)
Viladamat té 480 habitants, aquest que puja fins als 700 durant l’estiu. Está en una zona turística, compta amb un pressupost de 500.000 €, i es tracta d’un poble rural, amb agricultura i ramaderia, però que cada cop més s’està convertint en poble dormitori. Amb tot, té un teixit social ric.
La CUP es va fundar el 2002. Van passar vuit anys a l’oposició amb un sol regidor: la primera oposició va ser dura i la segona més constructiva, contraposant les propostes de la CUP a les de l’equip de govern. Un cop a govern, hi han coses fàcils de canviar i d’altres que no, sobretot si el secretari no vol. Els treballadors municipals acostumen a estar molt acomodats, cosa que dificulta fer coses diferents. Hi ha hàbits adquirits difícils de canviar. Van necessitar un any d’adaptació només per calendaritzar i temporitzar totes les feines i festes. Va costar molt canviar les dinàmiques presidencialistes de anys de governs passats. Davant aquest model, la CUP va apostar pel treball en equip i per trencar el model presidencialista. Cada regidoria té sobirania d’acció.
Van treure dietes, mòbil i van reduir els sous a la meitat, i és que no cal estar alliberat per governar un poble de cinc-cents habitants. Van impulsar la transparència, portant la informació a la ciutadania per a apoderar-la, i tenen un llistat de correus amb aquest fi. Els concursos públics es fan segons bases ètiques, de proximitat. El desenvolupament de la participació ciutadana el van basar en el model del municipi del Figaró.
No s’ha demanat cap crèdit bancari i han municipalitzat el servei de jardineria, el camp de futbol i el casal d’estiu. La municipalització de l’aigua és una aposta més difícil. Pel que fa a l’urbanisme, el nou POUM ha estat fet per la CUP, i es va aconseguir aprovar després de quatre anys molt complicats. En l’àmbit de la fiscalitat, van aprovar una taxa d’habitatge d’ús turístic que no va aconseguir frenar-ne l’increment, també han augmentat l’IBI a les cases sense ningú empadronat, han establert una bonificació a la brossa per a qui fa compostatge, bonificacions socials, reducció permís d’obres per a joves… El compostador municipal recull la matèria orgànica de la brossa de les cases. També han instal·lat plaques solars a l’ajuntament. En tot cas, cal assessorar-se bé, no posar-ne per posar-ne. Atorguen una bonificació del 100% als cotxes elèctrics i a qui es posa plaques solars. Han creat una Agrupació de Defensa Forestal (ADF) i horts comunals, i han desenvolupat les brigades voluntàries. En relació amb la cultura, han apostat per a l’autogestió de les entitats.
Una qüestió a tenir present és la responsabilitat que es té quan s’està a govern.