Conferència Municipalista 2018

Municipalisme i construcció de la Unitat Popular

Amb Laura Generó, Anna Peñalver, Josep Plasencia i Marina Llobera

Molins de Rei, 24/03/2018


Laura Generó.Regidora de la CUP a l’Ajuntament de Manlleu

Manlleu és una ciutat de 20.000 habitants. La CUP es va presentar per primera vegada a les municipals de 2015 i van treure quatre regidores. Sempre han tingut molt clar que l’objectiu del moviment és transformar la societat i incidir en aquesta. En cada moment que han anat vivint han valorat quines eren les eines més indicades per a avançar en els seus objectius polítics, i en el seu moment van considerar que la CUP era una bona eina per incidir dins les institucions però no l’única, sinó una més.

Tot el procés previ a l’entrada a l’ajuntament va començar el 2002, amb el naixement del casal popular Boira Baixa. El casal va ser un embrió que va propiciar el desenvolupament de l’Esquerra Independentista a Manlleu i un espai d’apoderament i de formació que també va permetre que naixessin altres col·lectius de l’EI com ara el SEPC, Arran, el col·lectiu feminista la Xinxa, colles de diables, moviments antifeixistes, moviment ecologista… El casa va ser una eina molt important per anar creant aquest teixit i unitat popular i anar creixent com a moviment.

Uns cinc anys més tard, es van fer els primers plantejaments per crear una CUP a Manlleu, el 2007 es va crear l’assemblea, però no va acabar de tirar endavant. Com a CUP no feien gaire activitat, ja que estaven més immersos en altres col·lectius. De cara a les eleccions de 2011 van entendre que ja estaven prou preparades com per poder-les afrontar, ja que tenien el suport social dels col·lectius amb els quals hi havien estat treballant durant els darrers anys i la CUP ja portava un temps fent passes i de cara enfora sembla evident que es presentarien. Però, en assemblea es van preguntar què era millor: si presentar-se o aprofitar els quatre anys de legislatura per fer oposició des de fora de la institució, sense la pressió de ser-hi. Vam decidir la segona opció, i el fet d’estar quatre anys treballant des de fora, amb tota mena de campanyes, xerrades, estant al carrer… Gràcies a tota aquesta feina, la gent els visualitzava com una oposició clara sense ser-hi.

Quan van començar a informar-se del que passava a l’Ajuntament, van veure que la transparència era nul·la. La CUP participava als plens, des del públic, i allà van poder veure que els plens eren tancats, que la gent no hi participava… En vista d’aquesta situació van organitzar la campanya «Quins sous!», per divulgar els sous que percebien els regidors i regidores de l’equip de govern. Van fer un fulletó explicatiu dels sous, dels sous encoberts, i el van repartir porta a porta per tot el municipi. L’Ajuntament va haver de reaccionar regularitzant aquells sous encoberts. Aquesta campanya la van acabar portant a la Sindicatura de Comptes i a l’Oficina Antifrau. Aquest és un bon exemple de la incidència que van tenir a l’Ajuntament, sense ser-hi. També feien seguiment dels plens, emetent-los per streaming des del públic, al final de cada ple feien un vídeo explicant el contingut del ple…

Durant aquests quatre anys van tenir el suport de la resta de col·lectius de l’EI i dels moviments socials i entre totes van anar creant la xarxa, a partir de la qual van enfrontar les eleccions de 2015, quan finalment sí que s’hi van presentar, ja amb un projecte sòlid, la gent ja coneixia els posicionaments de la CUP, amb el bagatge de molts anys, la qual cosa els va portar a entendre les eleccions com una eina més, tenint molt clar en tot moment que, com a moviment, es pot incidir tant des de fora com des de dins. Ara que són a l’Ajuntament creuen que és molt important això que sempre diem de tenir un peu a la institució i l’altre al carrer, ja que la institució sovint fa que t’hi tanquis i que t’oblidis de la unitat popular, i és el suport de la gent qui et fa estar alerta i qui et dona un cop d’atenció quan focalitzes les teves energies massa en l’ajuntament.

Un altre exemple de la feina feta actualment. Estant a l’oposició, amb només quatre regidores han aconseguit paralitzar una aposta que l’equip de govern amb la seva majoria absoluta tenia, pel cost que socialment li suposava. Volien construir un Mercadona en sol agrícola, sense cap necessitat al poble. Van fer feina de carrer, fent assemblees i debats amb els veïns, i amb el rebombori generat tot explicant aquest punt de ple s’ha anat postposant. Això demostra la importància de fer feina dins i fora.


Anna Peñalver. Regidora de Castelló en Moviment

Castelló és una ciutat de 170.000 habitants. La candidatura d’unitat popular de Castelló és una agrupació d’electors molt plural, amb gent procedent dels moviments socials, anticapitalistes, de l’Esquerra Independentista, de la PAH, de Podem, del 15M, d’Esquerra Unida, del Partit X, etc. En qualsevol cas, el fet d’haver-se constituït com a agrupació d’electors significa que totes les persones hi participen a títol individual.

El procés de configuració de la candidatura va ser molt ràpid. Hi havia alguns antecedents, ja que l’Esquerra Independent es va presentar a les municipals de 1979 amb dos regidors, i posteriorment s’havia intentat formar una CUP, però el projecte mai no va acabar de quallar. L’estiu de 2014, quan es comença a parlar de Guanyem, la gent dels moviments van començar a pensar de fer alguna cosa semblant. Després de 24 anys de govern del PP, amb el teixit social i associatiu pràcticament trinxat o amb pràctiques totalment clientelars amb el PP, suposava intentar entrar a les institucions sense el coixí popular. Sigui com sigui, es va començar a reunir gent molt interessant en les assemblees. Van fer un programa transformador també molt ràpid. Es van presentar i van treure quatre regidors i una diputada provincial, tot i que ni tan sols tenien projecte, ja que no pensaven que traurien representació. Van fer un acord amb el PSOE i Compromís, per tal de fer fora al PP, sense entrar a governar. Van signar un acord programàtic, però el PSOE no l’està complint, sobretot en aquells aspectes relacionats amb els interessos dels poders econòmics. Però sí que aconsegueixen que, per exemple, el Pla General Urbanístic que ara estant negociat sigui menys dolent del que ho seria si ells no hi fossin.

En entrar a l’Ajuntament se’ls van plantejar quatre reptes, fonamentals per a qualsevol candidatura municipalista:

  1. La qüestió política-ideològica, tenint en compte la diversitat existent dins de la candidatura. Alhora és quelcom positiu en tant que permet generar debat. A més, aquesta diversitat es pot resoldre si es tenen molt clares les qüestions organitzatives com és l’assemblearisme. No tenen executiva, sinó una coordinació oberta, i tot es decideix en assemblea. Tot i que, és cert que hi ha conflictes, ja que no tothom entén l’assemblearisme d’igual manera.
  2. La qüestió organitzativa, ja que el mètode assembleari té els seus límits, com són la voluntat compartida de transformar la ciutat, el respecte pels drets humans…
  3. La posició respecte al govern, ja que tenen un pacte per permetre el govern de PSOE i Compromís, però alhora són oposició, però no la mateixa oposició que PP i C’s. Tenen conflicte intern sobre el tipus d’oposició que volen fer: si s’han de dedicar a presentar mocions, si han d’intentar incidir en els pressupostos, en el pla general des de la negociació…
  4. La relació entre la institució i el carrer, que no tots i totes entenen de la mateixa manera. Es pot entendre des de formar part de totes les plataformes que van sortint, i això està molt bé, però sempre hi és la mateixa gent, i llavors s’han plantejat el repte de superar aquesta barrera per tal d’arribar als sectors que no s’hi acostuma a arribar.


El potencial de ser a la institució és que permet conèixer una realitat fins ara desconeguda i arribar, per exemple, a barris que fins llavors ni tan sols havien trepitjat. També permet posar en contacte col·lectius més polititzats del nostre entorn amb associacions no tan polititzades però amb les quals hi ha interessos en comú, per exemple, el moviment feminista amb associacions de dones dels barris més perifèrics. Pel que fa a les limitacions, som poca gent, degut a les diferències constants han anat perdent gent pel camí i l’assemblea ha anat perdent força, mentre el PP sí que sap com estar en tots els barris. I un altre problema que tenen és que Castelló en Moviment, d’estar tan ficades a l’ajuntament, de vegades es perd en temes burocràtics i es queda sense temps per ser als barris.


Marina Llobera. Regidora d’Alternativa per Pollença

Alternativa per Pollença és una candidatura àmplia que va apostar per encabir diferents sensibilitats de l’esquerra, amb uns eixos ideològics ben definits, però en tot cas es regeixes sobretot per la pràctica, més que per la teoria. És a dir, que ha entrat gent, no tant atreta per el discurs sinó per la pràctica duta a terme.

Allò ideal seria poder fer les coses com a Manlleu i bastir un projecte sòlid, basada en l’acumulació de forces prèvia a la presentació de la candidatura, però aquest no ha estat l’origen d’Alternativa per Pollença. Pollença està situada al nord-est de Mallorca. A les illes el panorama municipalista és molt magre, però molts motius, l’associacionisme és força feble, també el cooperativisme, a causa, entre d’altres coses, de la desaparició física que es va fer de totes les persones que representaven aquestes idees, fins a l’actualitat, on el model econòmic de les illes és pràcticament de monocultiu turístic. A més a més, el nivell autonòmic sempre s’ha sobreposat al municipal, per l’estat d’excepció perpetu que suposa l’amenaça del PP, de manera que sempre s’acaba prioritzant aquell nivell, la qual cosa fa que les candidatures municipals sense referent autonòmics es percebin com una aposta que disgrega forces i, per tant, hi ha poques experiències de partits municipalistes. Pollença és un municipi de 17.000 habitants. És un poble rendista dedicat bàsicament al turisme. La majoria de famílies del municipi lloguen per al turisme, de manera que la majoria de la població se’n beneficia. Això fa que criticar o fins i tot exposar les conseqüències d’aquest model productiu resta vots, si bé és cert que en els darrers anys cada cop hi ha més consciència al respecte.

La candidatura de Pollença neix de gent de l’assemblea d’EUiA Els Verds que el 2009 va crear la candidatura , incorporant altra gent i descartant les pràctiques polítiques d’EUiA a nivell autonòmic (pactes amb Unió Mallorquina, etc.). A diferència de la CUP, de la qual no en formen part, i que sí que els ha aportat coneixements, recursos, etc., EUiA, en canvi, no els aportava res, ni en relat, ni en coneixements, ni en formació… És això el que va fer que es creés aquesta candidatura, que en els primers comicis va treure un regidor i en el segon i tercer dos. Les dues primeres legislatures les van basar en denunciar tots els «xanxullos» que hi havia a l’ajuntament, la qual cosa va suposar que els seus regidors rebessin amenaces, anònims, pintades… per fer aquesta tasca de treure a la llum allò que tothom sabia però que ningú no s’atrevia a dir. Pel que fa a la feina més de base o de carrer, el que fan és ser-hi i participar en les diferents lluites que sorgeixin: en educació, en la recuperació dels camins públics constantment privatitzats, en la recuperació de la memòria històrica… En aquesta legislatura estan a l’oposició, amb un govern «de progrés», com el que hi ha a nivell municipal. Aquest tipus de govern, tant municipal com autonòmic, fa que a Mallorca no hi hagi gaire mobilització al carrer, per por a que això faci que torni el PP, de manera que ara reben més crítiques pel tipus d’oposició que fan.

Aquest estiu, a un any vista per a les properes municipals, tenen prevista la celebració d’un congrés per a avaluar què fer: analitzaran si hi ha hagut una excessiva institucionalització, si se li han dedicat massa forces a la institució, si convé o no tornar-se a presentar, etc.

Consideren que aquest tipus de candidatures són necessàries, ja que des de la institució es poden dinamitzar i impulsar determinades polítiques que d’altra manera no es faria, però alhora és important tenir consciència dels límits existents i tenir molt clar sempre que el que hi ha fora ha de ser més gros que el que hi ha a dins, perquè sinó això suposa un afebliment tant que fa que ni una cosa ni l’altra siguin viables.


Josep Plasencia. Regidor de la CUP a la Vall Fosca

El municipi de la Torre de Capdella està compost per 19 pobles i té un total de 700 empadronats i 400 habitants efectius durant tot l’any. El municipi es troba en una vall amb 7.500 hectàrees, amb sis centrals hidroelèctriques, un terç de la potència instal·lada hidroelèctrica del Pirineu al municipi, dos MATs, una línia de molt alta tensió de 220.000 volts. Tot això en un municipi despoblat, envellit, que havia estat industrial i ara és un erm industrial, on hi ha les centrals, però no donen llocs de treball, i a més una empresa multinacional com Endesa condiciona des de fa cent anys la vida del municipi. Tant és així que hi ha una tradició no escrita al poble que Endesa sempre està a l’equip de govern. Avui en dia, l’alcalde és passiu d’Endesa, també ho és un regidor, i el tinent d’alcalde és treballador d’Endesa.

En aquest context es van presentar a les eleccions municipals, després de fer un procés de debat, alguna assemblea oberta, de publicar algun InfoCUP i de començar a genera discurs, i van treure un regidor de set. Es van quedar a l’oposició, en un context de molta crispació al municipi, per motius històrics: la primera central hidroelèctrica de l’Estat (que va portar la llum a Barcelona) es va fer a Capdella. Es tractava d’una empresa de capital suís, la qual va ocupar terrenys municipals a canvi d’unes contraprestacions vergonyoses, i quan portaven 10-15 anys l’ajuntament i els veïns es van adonar, i quan l’empresa va voler fer ampliacions, a canvi de la cessió de terrenys comunals, l’ajuntament va proposar que donés uns kilowatts gratuïts als veïns i a l’ajuntament i l’excedent d’aquets kW a 35 cèntims de pesseta.

Quan això es va acordar, el 1927, allò interessant eren els kW gratuïts, que ara no donen per gaire i la contraprestació econòmica té un valor cent vegades menor del que tenia llavors, tot això a canvi de suportar totes aquestes infraestructures i instal·lacions. L’empresa originària ara forma d’un grup multinacional (Enel) al qual el contracte aquest els fa nosa, per les càrregues (força minses) que els comporta. Aquest grup actualment s’està venent les centrals petites, i els convenis amb els municipis són un impediment per fer-ho. Això afecta a 800 municipis en tot l’Estat, amb centrals en terrenys comunals i amb convenis semblants.

El conveni de Capdella és el més antic i el més beneficiós per als veïns, però han anat erosionant-lo contínuament. L’últim cop va ser amb la liberalització del sector elèctric, quan es van separar les empreses productores i les comercialitzadores, de manera que Endesa Energía SAU o Endesa 21, com a empreses comercialitzadores, han accedit a mantenir el preu però cotitzant l’IVA a preu de mercat, de manera que els veïns rebien factures de 3 € de consum i 300 € d’IVA, cosa que ha passat als 800 municipis amb aquests convenis i també als treballadors passiu d’Endesa amb preus bonificats.

Davant to això, els veïns de la Vall Fosca van decidir no pagar aquesta facturació fraudulenta, i des de 2009 a 2016 es van mantenir ferms, amb l’ajuntament navegant entre dues aigües, perquè ha de respectar els veïns però alhora té interessos en la companyia. Als veïns i a l’ajuntament els reclamen 1.500.000 € i després de vuit anys sense pagar Endesa procedeix a tallar-li la llum a un veí i a l’ajuntament. Aquest claudica, decideix pagar a Endesa el que li devia de 2009 a 2014, i continua negociant en tribunals la facturació a partir de 2014.

En aquest context, fins llavors hi havia hagut un pacte de no fer política amb el tema de la llum, per tal d’anar tots junts contra Endesa, però quan l’ajuntament decideix claudicar i vol arrossegar tots els veïns a acceptar les condicions impositives d’Endesa, les veïnes pregunten a la CUP què en faran. Llavors, van convocar una assemblea oberta amb els veïns, de la qual en van sorgir diferents propostes. Un veí va explicar com ell anava ingressant cada mes el que li tocava per conveni. Van decidir que aquesta era la millor estratègia des d’una perspectiva jurídica, que no pas no pagar i que els tallessin la llum. Més de trenta veïns han desafiat el termini imposat per Endesa per pagar fins al 2014, i continuen pagant segons el seu contracte de 1927, a 0,021 €/kW. Ara Endesa ha recorregut a empreses especialistes en cobrament de deutes, que truquen contínuament els veïns i ara volen portar deu veïns al tribunal civil, però la CUP denuncia que es tracta d’una qüestió fiscal, no civil. Ara la CUP facilitarà la defensa legal dels veïns demandats.

L’ajuntament es troba ara amb un contrapoder que està marcant la línia de defensa legal que evidencia la seva claudicació davant l’empresa. Des de la CUP també estan fiscalitzant Endesa, a la qual els han ficat sis denúncies, per manca de manteniment de la central, per accidents, per incompliment de la normativa elèctrica…, però el Departament d’Energia de la Generalitat constantment perd aquestes denúncies i no s’instrueixen.

Quina conclusió treuen de tot això, com a candidatura? Que és important tenir algú a l’ajuntament per poder accedir a la informació, per poder plantejar coses al ple i per poder fiscalitzar l’acció de l’ajuntament, però la base de tota la lluita però que és imprescindible que la mobilització popular sustenti l’acció municipal. Per últim, en municipis petits, el suport de tot el territori és molt important, ja que tenen un conflicte social de gran calat però que està invisibilitzat i, per tant, necessiten el suport de tothom.



Comparteix aquesta conferència